Com rentar la roba per a principiants: la teva primera bugada pas a pas

L’etiqueta de cura sol estar a la costura lateral o a la zona del coll. Els símbols segueixen la norma internacional ISO 3758 (el sistema GINETEX), que s’aplica a Europa i a molts altres països, i solen anar en aquest ordre: rentat, blanqueig, assecat, planxat, cura professional. Les etiquetes d’altres països, per exemple dels Estats Units, poden ser diferents.

• Cubeta de rentat (el símbol que sembla un cubell amb aigua) amb un número: temperatura màxima permesa en °C. Rentar més fred és possible; més calent, no.
• Una barra sota la cubeta: tractament suau, com el programa «Sintètics». Dues barres: tractament molt suau, com els programes «Delicats» o «Llana».
• Mà dins la cubeta: només a mà, 40 °C com a màxim.
• Cubeta ratllada: no rentar, ni tan sols a mà.
• Triangle ratllat: no blanquejar, és a dir, cap detergent amb blanquejador.
• Cercle ratllat dins un quadrat: no a l’assecadora.
• Planxa amb punts: com més punts, més calenta pots planxar. Un cercle sol només afecta la cura professional.

Per recordar-ho: El número de l’etiqueta és un límit, no un objectiu.

Per començar, classifica la roba per color: blanc i clar, de color, fosc — i la roba delicada, com la llana i la seda, a part. Amb un mitjó vermell entre la roba blanca n’hi ha prou perquè la samarreta surti rosa. Les peces noves fosques o vermelles, les primeres vegades renta-les soles o només amb el mateix color, perquè encara poden deixar anar color.

Només tens una càrrega? Aleshores la roba de color i la fosca van juntes al tambor, a la temperatura més baixa de les que hi ha en alguna de les etiquetes. El blanc, les peces noves i la roba delicada es queden fora.

La roba de feina molt bruta, renta-la millor com a càrrega pròpia. La roba de protecció, només segons les indicacions del fabricant o les normes de l’empresa.

Abans de posar-la al tambor:

• Buida les butxaques: mocadors, bolígrafs i monedes no van al tambor.
• Tanca les cremalleres i els botons.
• Gira del revés els texans i les peces fosques o estampades.
• Tracta les taques prèviament, mentre són fresques. Així surten molt més fàcilment.
• Posa els sostenidors en una bossa de rentat, si en tens una.

Fer servir la rentadora vol dir: obrir la porta, posar-hi la roba, el detergent al calaix, triar programa i començar. Així et funciona també amb una rentadora que no és teva:

1. Obre la porta i comprova que no hi hagi res de l’usuari anterior al tambor.
2. Posa la roba: amb roba de cada dia de cotó, omple bé el tambor i deixa un pam d’aire a dalt. La roba del programa «Sintètics», només a mitges; la delicada i la llana, encara menys.
3. Posa el detergent al calaix del rentat principal, que sol dur el número «II». El «I» és per al prerentat, que normalment no necessites. La flor o el «III» és el calaix del suavitzant. Si no, el detergent pot anar en una bola dosificadora directament al tambor.
4. Tria programa i temperatura, ajusta el centrifugat segons l’etiqueta (centrifugar vol dir que el tambor gira ràpid i n’expulsa l’aigua) i posa-ho en marxa.

Els programes més importants:

• Cotó (sovint també per a blancs i roba de color): texans, dessuadores amb caputxa, tovalloles, roba de llit.
• Sintètics (el programa per a roba de fàcil cura): teixits barrejats (cotó amb fibra sintètica) i sintètics, com samarretes esportives i tècniques, normalment tot el que du una barra sota la cubeta. Omple el tambor només a mitges i centrifuga poc, si no s’arruga més, sobretot les camises i les brusses.
• Delicats o llana: tot el que du dues barres sota la cubeta; omple el tambor com a màxim fins a un terç.
• Rentat a mà: només si l’etiqueta ho permet.
• Eco: estalvia energia, però sovint triga bastant més. És normal, la rentadora no s’ha penjat.
• Programa ràpid: per a càrregues petites. Per a roba que ha de quedar higiènicament neta, no dura prou.

Si la teva rentadora és de càrrega superior, una mica menys habitual, la roba s’hi posa per dalt; la resta del procés és igual. El temps que queda el mostra la pantalla.

En un pis compartit, una residència o una bugaderia autoservei valen unes quantes regles senzilles:

• Pregunta quan queda lliure la rentadora i mira el quadre d’horaris o les normes de la comunitat.
• Porta el teu propi detergent; el d’altres persones, només si ho acordeu.
• Recull la roba puntualment. Si hi ha roba d’algú altre ja acabada al tambor, pregunta abans de treure-la.
• A la bugaderia autoservei, tria la rentadora segons la quantitat de roba, ten a punt monedes o targeta i segueix la pantalla.

Si tens dubtes, pregunta a algú que hi sigui.

Per a roba de cada dia amb una brutícia normal, solen bastar 30 °C per a la roba de color i 40 °C per al blanc. Així ho aconsellen també diversos organismes ambientals i de consum. Rentar més fred estalvia energia, i els colors duren més, perquè el cotó tenyit es pot descolorir amb la calor.

• De color, amb poca brutícia o brutícia normal: 20–30 °C.
• Blanc i clar: 40 °C.
• Roba de llit, roba molt bruta o roba quan hi ha algú malalt a casa: 60 °C amb detergent universal en pols, si l’etiqueta ho permet. Només peces blanques o que no destenyeixin.
• Càrrega mixta: val el número més baix de les etiquetes.
• Si tens dubtes: el nivell més baix.

El programa de 95 °C i el prerentat normalment no els necessites si la roba té una brutícia normal.

Per començar bastaran dos tipus: detergent per a colors (sense blanquejador ni abrillantadors òptics) per a la roba de color i fosca, detergent universal per al blanc. El blanquejador només va al detergent universal en pols, no al líquid, i fa que els colors es desllueixin. Per a la llana i la seda, fes servir un detergent per a llana.

La quantitat depèn de la càrrega de roba, de la brutícia i de la duresa de l’aigua, és a dir, de la quantitat de calç que té. Si l’envàs té una taula de dosificació, sol distingir entre aigua tova, mitjana i dura. Consulta la duresa de l’aigua del teu municipi o de la teva companyia d’aigües, o pregunta-ho a qui et lloga el pis. Mesura amb el got dosificador o el tap de l’envàs.

Més detergent no neteja més la roba, només la fa més cara. Massa poc, en canvi, no renta bé. El suavitzant, les perles perfumades i els productes higienitzants, és a dir, els additius del prestatge de detergents, no els necessites. Si la pell et reacciona a la roba acabada de rentar, parla-ho amb el teu metge o la teva metgessa.

Treu la roba tan aviat com puguis un cop acabat el programa, perquè si no fa olor de tancat de seguida. Si una peça pot anar a l’assecadora, ho diu l’etiqueta. Si falta el símbol d’assecadora, és millor assecar-la a l’aire.

Si no tens assecadora, el millor és estendre la roba a l’aire lliure, al balcó o en un espai d’assecat comunitari, segons les normes de la teva comunitat. Si només pot ser dins de casa, això t’ajudarà:

• Centrifuga tan fort com sigui possible, si l’etiqueta ho permet. Així queda menys aigua a la roba i a l’aire de l’habitació.
• Col·loca l’estenedor plegable deixant espai entre les peces i no directament contra una paret exterior freda.
• Obre la finestra de bat a bat uns minuts diverses vegades al dia i tanca la porta de les habitacions més fredes. L’ideal és una humitat de l’aire del 40–60 %, que mostra un higròmetre.

Els petits ensurts li passen a tothom:

• Samarreta blanca rosa? No la deixis assecar ni la posis a l’assecadora; renta-la una altra vegada sola, de seguida, encara mullada, perquè la calor fixa el color. Un producte per treure el tint de la roba només ajuda si segueixes exactament l’envàs i l’etiqueta.
• La roba fa olor de tancat? Renta-la una altra vegada i estén-la de seguida.
• Jersei encongit? Contra això ajuda sobretot prevenir: no superis mai el número de l’etiqueta.
• La rentadora fa olor? Deixa oberts la porta i el calaix del detergent després de rentar i eixuga la junta de goma. Si és la teva rentadora, ajuda fer més o menys una vegada al mes un rentat a 60 °C amb detergent universal en pols, buida o només amb roba blanca que, segons l’etiqueta, suporti 60 °C.