Classificar la roba: què es pot posar junt a la rentadora?

Classificar no vol dir tenir quatre cistells. Vol dir mirar un moment què combina abans d’omplir el tambor. Així ho fas:

1. Llegeix l’etiqueta. Normalment va cosida a l’interior. El nombre dins la tina és la temperatura màxima permesa, una barra a sota vol dir «suau» i dues barres «molt suau».
2. Classifica per color: blanc i clar, de color, fosc.
3. Revisa el material: el que és delicat, com la llana, la seda o l’encaix, no va amb el que és resistent, com els texans i les tovalloles.
4. Brutícia i temperatura: la roba molt bruta té la seva pròpia càrrega. A cada munt, la peça amb la temperatura més baixa decideix el programa.

Una mà dins la tina vol dir rentat a mà, i una tina ratllada vol dir «no rentar» — aquestes peces no van a una càrrega barrejada de rentadora. Un cercle amb lletres només s’adreça a la tintoreria. Si la tina del costat és permesa, pots rentar-la tu.

Els símbols no diuen si una peça destenyeix ni amb què la pots barrejar. Però si l’etiqueta té una indicació com «Rentar per separat», aquesta és la que val. Si no, t’ajuden les regles de classificació.

Millor que no: la roba blanca i la de color es renten per separat. Una sola peça de color intens pot tenyir tota la càrrega blanca. El clàssic és el mitjó vermell.

Els tons molt clars, com el gris clar, el rosa pàl·lid o el blau cel, solen anar amb el blanc segons l’experiència, sempre que no siguin nous. Si tens dubtes, posa’ls amb la roba de color. Els tons foscos, com el negre, el marró i el blau marí, destenyeixen especialment, i els colors intensos, com el vermell, tampoc no van amb el blanc.

I el fosc amb el de color? Les organitzacions de consumidors aconsellen separar la roba fosca de la de color clar. Les peces de ratlles, de quadres o de diversos colors, també les camises, no van amb el blanc, sinó amb la roba de color o la fosca.

Una peça nova sol deixar anar l’excés de tint les primeres rentades. Les organitzacions de consumidors recomanen rentar la roba nova que no sigui resistent al rentat a part o només amb roba del mateix color. Resistent al rentat vol dir que el color es queda a la tela en rentar-la.

Això val sobretot per als texans foscos, el vermell, el negre i els colors fluorescents. Les peces de segona mà, de les quals no coneixes la història, les tractes igual la primera vegada. Així ho fas:

• Renta-les les primeres vegades soles o amb roba del mateix color.
• Renta a baixa temperatura, com a molt a la que permet l’etiqueta.
• Gira-les del revés, és a dir, amb l’interior cap a fora. Així protegeixes la superfície.

Prova ràpida abans de la primera rentada: deixa la peça uns 30 minuts en aigua freda o calenta. Si l’aigua es tenyeix, a la rentadora també deixarà anar color. Aleshores la rentes sola o només amb el mateix color, fins que l’aigua es mantingui clara.

Els pantalons de feina plens d’oli no van amb la dessuadora. Les organitzacions de consumidors recomanen rentar a part el que està molt brut, com la roba de feina tacada d’oli, perquè la brutícia no passi a altres peces. El mateix val per als draps de netejar, les mantes del gos i els pantalons d’entrenament enfangats després del futbol.

La roba esportiva que només està suada no compta. Les samarretes tècniques i les malles (leggings) van bé amb altres peces sintètiques, però no amb tovalloles, perquè la borrissa s’enganxa a les microfibres.

La roba de feina amb funció de protecció, per exemple amb franges reflectants o ignífuga, la rentes només segons les indicacions del fabricant. Si te la dona l’empresa, pregunta-hi com s’ha de rentar.

Millor que no. Les tovalloles deixen borrissa, els texans tenen reblons (petits botons de metall) i cremalleres, i les dues coses pesen molt. Si no hi ha més remei: texans del revés, cremalleres tancades, butxaques buides i el tambor sense atapeir.

Les tovalloles es renten millor amb tovalloles o amb roba de llit, si coincideixen el color i la temperatura. La roba d’un altre material sovint demana una altra temperatura o un altre centrifugat, i això és exactament el que tens en compte quan classifiques.

El que es pot rentar junt depèn del color, del material i de la temperatura. Normalment encaixa així, si les etiquetes no diuen una altra cosa:

• Tovalloles i roba de llit: sí, amb el mateix color i la mateixa temperatura.
• Blanc i de color, clar i fosc: no.
• Texans i tovalloles: millor que no.
• Roba esportiva i tovalloles: millor que no.
• Llana o seda amb roba resistent: no.
• Peça nova de color intens amb roba clara: no.

Les peces resistents de cotó o de lli aguanten la fricció; les delicades, no. Mantén la llana, la seda, la viscosa, l’encaix, els sostenidors amb vareta i les mitges lluny dels texans, de les tovalloles i de la roba de feina.

La llana té la seva pròpia càrrega petita: programa de llana, com a molt 30 °C i un detergent per a llana. El que és delicat i les peces petites, com els mitjons de nadó, van dins una bossa de malla per a la bugada, una bossa de teixit de xarxa. Tanca abans els tancaments de velcro.

També compta la quantitat: es recomana que la roba delicada ompli el tambor només aproximadament una quarta part, i la llana una cinquena. El que és delicat necessita, doncs, una càrrega pròpia i petita.

Dues peces necessiten temperatures diferents? Aleshores tries la més baixa. La indústria dels detergents dona com a regla agafar sempre, en una càrrega barrejada, la temperatura i el nombre de revolucions recomanats més baixos. Si una peça diu 30 °C i l’altra 40 °C, les dues es renten a 30 °C.

Sovint n’hi ha prou amb menys del que permet l’etiqueta: la roba de color poc bruta sol quedar neta a 20–30 °C, i la roba blanca, per regla general, ja a 40 °C.

L’excepció és la higiene. La roba de persones malaltes, és a dir, peces de vestir, roba de llit i tovalloles, es recomana rentar-la com a mínim a 60 °C amb detergent universal (per a la roba blanca i resistent) i assecar-la bé després. Això val si l’etiqueta permet 60 °C i blanquejant. Fes servir un detergent universal en pols: només en els detergents en pols hi ha blanquejant d’oxigen, no en els líquids. El rentat a temperatura molt alta gairebé no el necessites en el dia a dia.

Classifica ja a casa en dues o tres bosses, millor tot just quan et treus la roba. Tant si viviu en parella, en família o en un pis compartit: classifica per color, no per persona. Així no hauràs de pensar-hi a la rentadora.

Poca roba o et surt cara cada rentadora? Espera fins que el tambor estigui ple, i això també és el que es recomana des del punt de vista ambiental. Si realment només en cap una càrrega, renta junts el de color i el fosc que ja s’han rentat moltes vegades: a la temperatura més baixa de les etiquetes, com a molt 30 °C, i amb el programa més suau que demani alguna de les peces. El blanc, la roba nova, la llana i la molt bruta esperen la propera tanda. «Tot a 40 °C» només funciona si totes les etiquetes permeten 40 °C i no hi ha res de blanc, de nou, de llana ni de molt brut.

En una rentadora que no és la teva, mira primer dins el tambor: un mitjó oblidat per la persona d’abans pot tenyir la teva càrrega clara.

L’etiqueta ja no hi és: l’has tallada perquè pica, s’ha esborrat amb els rentats o la peça és una troballa de mercat de segona mà que ja no en tenia. Les peces sense etiqueta les classifiques amb prudència. Vol dir com a molt 30 °C, programa per a delicats o suau, poc centrifugat, les primeres vegades soles o amb un color semblant i que no vagin a l’assecadora. La prova de l’aigua de més amunt la fas abans.

Un consell per al futur: fes una foto de l’etiqueta abans de tallar-la.

No. En una prova d’un programa suís de consumidors del 2010, sis de set tovalloletes atrapacolors no van aportar cap diferència apreciable respecte al detergent sol. Va anar millor un detergent per a colors, és a dir, un detergent sense blanquejant per a la roba de color.

Per a la roba de color en tens prou amb un detergent per a colors, per a la llana, amb un detergent per a llana. Per al blanc va bé un detergent universal en pols, si el triangle de l’etiqueta, el símbol del blanquejat, no està ratllat.